La maternitat és el millor que li pot passar a una dona, és dificil, en ocasions et passen coses tirstes que et fan ensorrar pero és molt bonic i gratificant. Aquest blog és per la Carla, el meu petit gran somi i la personeta que em fa la mama més feliç del món.

miércoles, 20 de julio de 2011

PASSA EL TEMPS, SOC FELIÇ, PERO EM FALTA ALGO

Ja tenim el nostre piset pintat, els mobles posats i vivim els dos feliços per fí a casa nostra, passa el temps i estem molt bé pero a mi em falta alguna cosa, perdre el cigronet ha estat molt dur i crec que aquest buit no el podré tornar a omplir fins que no sigui mare, ell diu que no és el moment, que li fa por i que no tenim diners per a ser pares, pero jo necessito ser mare, un instint que fins aleshores tenia adormit se'm va despertar amb aquell petit que va decidir marxar i ara aquest instint es fa gran i fort. He decidit no pendre anticonceptius i així quan ell decideixi que es l'hora podrem posar-nos a la feina sense haver d'esperar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario