EL PASSAT DOLORÓS

8 D'OCTUBRE DE 2008

La meva parella i jo no estem bé, la nostra relació està passant per una gran crisi i a més tinc 5 dies de retrás, estic prenent pastilles anticonceptives, pero tot em diu que hi ha alguna cosa que ha fallat, jo se que el meu cos no està com sempre, se que hi ha algo diferent. Tinc molta por d'estar embaraçada, no es el moment, no estem bé i aixó no ho pot pagar una criatureta inocent, pero al mateix moment tinc una il·lusió extranya que no puc explicar.

Despres de molt de pensar decideixo anar a buscar un test d'embaraç, si hem de ser pares ho vull saber ja!! i anem a casa dels meus sogres a fer-lo. Entro al lavabo el faig i el deixo allà mentre hem d'esperar, ell entra al lavabo només sortir jo i allí està, la ralla de contro i un altre ralla marcadissima, ESTEM EMBARAÇATS, ell s'ho pren molt bé, pero jo no tant, vivim cadascú a casa nostra, estem atravessant la crisi més gran que hem tingut i ara a sobre estic embaraçada. Aquesta nit no em deixa marxar a casa meva i el que jo no se es que ja no hi aniré més.

ELS DIES SEGUENTS

Demano hora al metge, a tot arreu hi anem els dos, ens passen amb la psicologa del centre i ens aconsegueix colar per a fer-nos una eco abans de les 12 setmanes, a la setmana 7 hi anem i allí està el cigronet, està tot bé i el cor ja li bateg.

Van passant els dies i tots dos estem molt contents il·lusionats per ser pares i per estar junts, tant, que comencem a mirar un piset per anar-hi a viure tots dos i preparar el niu pel nostre petit, la crisi ha passat, esem molt bé junts, suposo que aquesta nova etapa ens ha fet canviar el xip i no donar importancia a tonteries que ens feien estar malament.

UN MAL DIA

Avui es diumenge, fa solet encara que estem a principis de novembre i quedem amb uns amics per anar a donar un tomet per la platja i fer unes tapetes. Arribem a un restaurant demanem i vaig al lavabo, al netejar-me hi ha alguna cosa que no va bé, taco algo marronós i m'espanto molt, surto i li dic a ell i em diu que dini que ens n'anem a l'hospital que allà estarem molta estona i no hi puc anar amb la panxa buida.

Dino ja sense ganes, torno al lavabo, encara taco més i al sortir li comento que marxem ja!! Sortim espantats i arribem a l'hospital, encara que sembli extrany no hi ha ningú i em fan passar directament. Em fan una eco vaginal i em diuen que el bebe està allà, que la bossa i tot està bé pero que el bateg del cor es molt debil, i l'unic que em recomanen es fer repos total 4 dies i que vagi al metge.

EL REPÓS

 Arribem a casa d'ell que es on estem fins d'aqui uns dies que hem d'anar a veure el piset que hem triat i me'n vaig directament al llit, passo totes les hores estirada al llit pero molt trista perque alguna cosa em diu que aixó no anirà bé, que no tirarà endevant pero faig tot el possible perque sigui així i no em moc del llit durant dos dies, pero segueixo tacant, les perdues no paren i cada cop estic mes trista.

4 DE NOVEMBRE DE 2008

Son les set del matí i una gran contracció em desperta, començo a plorar com una boja i desperto a la meva parella, vaig al lavabo i tinc un gran "xarco" de sang, encara ploro més, sé el que està passant i no puc ni parlar, em vesteixo sense dir res, ell fa el mateix i marxem cap a l'hospital, entro i em confirmen el que jo ja sé, he perdut el meu petit. En aquell moment em sento buida i amb un dolor que em surt de dins que no sé ni com expresar.

EN RESUM

Em quedo buida pero amb ell tot es més fàcil i em fa canviar una il·lusió per un altre ja que aquella mateixa tarda anem a veure el pis i decidim que ens el quedem, l'hem d'amoblar, pintar, .... pero el dolor segueix allí i jo ploro pels racons.

El resum és que aquest cigronet ha vingut ens ha ajuntat i ha marxat. Pero a la mami li ha deixat un buit molt gran.