EL SOC PETIT I LES MEVES COMPANYES DE VIATGE

Una amiga de tota la vida escriu en un forum de mamis, jo també pero molt de tant en tant al Crianza Natural, pero em crida molt l'atenció que les mamis del Soc Petit, el forum on escriu la meva amiga, son més aprop, hi ha gironines, barcelonines, lleidetanes i fins i tot gent de prop de Tarragona, i aixó m'agrada i em crida molt l'atencíó perque, que millor, que compartir el temps que ens queda d'embaraç amb les MAMIS D'OCTUBRE DE 2010. Noies de prop d'on visc i que estan passant pel mateix que jo.
Fa uns dies que ho se, pero avui he decidit escriure-hi, es el 19 de setembre i aquest es el meu missatge:
"Hola noies!!!
Una miqueta tard pero si em voleu teniu una nova companya, una amiga em va parlar d'aquest fòrum i he decidit unirme a vosaltres.
La meva DPP es el 27/10/10 pero me n'han donat un altre per al 14/10/10 així que possiblement s'avanci la cosa, no se kines dades us doneu pero jo tindre una nena i es dirà Carla.
Espero anar-vos coneixent.
Una abraçada!!!"
Allí hi coneixo noves amigues, justament avui ha nascut el Joan de l'AMORCITO, les bessonetes de la MONSAL tenen 9 dies i avui ens explica la cronica i l'evolucio de les peques, la BBYA ha caigut a quatre grapes i porta tot el dia de relax pero fent rentadores i secadores, la MIRICR va a un dinar amb els cosins, la pobre NOEELITA esta aixafada perque ha mort un amic del seu germà, la YVET esta amb la robeta mobles, preparant-ho tot per la nena, la TILINETA fa repós i avui per desgracia han ingressat a la seva iaia, l'EMANENS es la primera que em dona la benvinguda, poc a poc ho fan les demés, i diu que es mare setembrera (al final serà de l'octubre jejejeje), la PAQUI77 entra a donar l'enorabona a l'Amorcito i al·lucina del poquet que ens queda, la DUNA8 ha anat a dinar amb uns amics, la MUNTSA porta tot el dia a casa de sa germana, han estat fent coses al jardí i esta feta pols, la SILVIAPML apreta les dents de nit i aixó es perque esta nerviosa perque veu que s'acosta el part i perque despres ho vol fer tant bé com pugui amb la seva bitxi i pensa molt en la seva mare, la FLOTI es la que ha creat el post i hi ha altres persones que coneixeré mes endevant com la LORELAINA, la CISCA, la PUNXETA, la PIETRAFILLA, l'ALISAGA, la MAC, la NEISAROX, la SARALA, la RAGI i d'altres noies amb les que he perdut contacte pel camí.
Noies, per a mi sou com a amigues de sempre, em desfogo amb vosaltres, ens donem concells, estimo molt a tots i cada un dels peques i el més importat es que hem compartit i estem compartint algo molt bonic, estar embaraçades i ser mares. Avui per avui totes formeu part de la meva vida Un petó a totes!!

9 D'AGOST DE 2010 ECO 4D

Avui es un dia molt bonic, veurem la teva careta lo millor possible, contant que estas a la panxa. Estic molt i molt nerviosa, tinc tantes ganes de veure't, saber com son les teves faccions, a qui t'assembles, .... Son les 12.15 i arribem al Biogest, la clinica on per fi et veurem, jo m'estic menjant un "bollicao" per a que et moguis molt amb la xocolata. Per fi entrem, m'estiro a la camilla, em posen el gel congelat a la panxulina i flassssh .... aquí estas! ets preciosa!! quines galtones! et mous tota l'estona, t'agafes les cames, empasses liquid amniotic, et grates el nas amb la placenta, et rasques les orelles com el papi. ets tan bonica!! la primera impresió m'ha semblat que t'assemblaves a la cosineta Helena, el papi diu que t'assembles a mi i des d'aquest moment ja sabem quina carona tens i no ens cansem de mirar-la, des d'avui ets la nostra "MOFLETES"

ANEM A FER LA LLISTA

Avui es un dia molt xulo, anem a fer la llista amb totes les teves cosetes, ho escullirem tot, el teu moises taronja, la teva hamaca amb els ninos, una trona super divertida on menjaras les teves papilles, la teva motxilla per anar a passejar de cangur amb la mami, i tantes altres coses per fer-nos mes facil dia a dia i fer-te a tu molt feliç. La fem al Boqué, una botiga de Reus on hi ha moltissima varietat i ens encanta escollir una a una totes lesteves cosetes

11 DE JUNY DE 2010 ¿NEN O NENA?

Avui es un dia molt i molt emocionant, et tornarem a veure i sabrem si ets nen o nena. El papi vol que siguis un nen pero arribats a aquest punt ja no li importa, jo vull que siguis una nena, si ets un nen, m'es igual pero realment al fons del meu cor vull que siguis una nena.
Tenim una barreja de noms per posar-te, fins ara has sigut la "judi" com no, de judía. Pero ara ja estem buscant el nom que tindras, si ets nena ho tenim molt clar, a mi m'agrada un nom fa moooolts anys i sempre he dit que si tinc una nena es dira CARLA, al papi li agrada així que en aixó estem completament d'acord, tenim més problemes si ets un nen, jo vull que et diguis ERIC i el papi AXEL, a mi el seu no m'agrada gens i ell no vol el meu per no deixar-me guanyar, també ens ronda MAX, pero si ets nen tindrem una petita lluita.
Son les 10 del matí, entrem a veure't i sorpresa!! estas bocaterrossa, se't veu la columna perfectament pero res mes, em diuen que mengi algo dolç a veure si t'animes i et gires i en una estona ens tornen a cridar.
Sortim de la consulta i el papi va a buscar un suc de taronja mentre jo em menjo unes galetes de xocolata que porto al bolso, passegem i fins i tot saltem, tot per a que et donguis la volta!!
Ja son les 11 i ens tornen a cridar, passem a la eco i taxaaaaaan!!! ara si!! el ginecoleg comença a mirar i ens diu que primer el deixem mirar a ell i després li preguntem, comença a mirar i el primer que es veu son uns peuets perfectes, el papi plora d'emoció al veure'ls! t'ho miren tot i ens diuen que estas perfecte, que ho tens tot ben format i que si volem saber el sexe, SIIIIIII clar, quins nervis!! llavors el doctor diu, NENA 100%. L'avia plora el papi també i jo tinc els ulls negats de llagrimes. Per fi et podré cridar pel teu nom CARLA

8 DE JUNY DE 2010 UNA SENSACIÓ INDESCRIPTIBLE

Demà fem 20 setmanes i estem sopant a casa de la teva padrina, hem sopat molt bé una sopeta i ficandó i ara ens anem a seure al sofà, em poso comoda i poso les mans a la paxa, damunt teu com tantes altres vegades i de sobte.... PAM!! un cop, m'aixeco d'un salt i el papa em diu "¿que te pasa?" i jo li dic "no lo sé" i .... PAM!! un altre cop, i dos mes!! a mi se m'omplen els ulls de llagrimes, quina emoció! quina sensació més bonica i alhora unica i idescriptible, per fi noto els teus moviments i es el millor del món. Des d'aquest dia ja et noto i m'encanta!

16 D'ABRIL DE 2010 12 SETMANES! AVUI ET TORNAREM A VEURE!!

M'ha passat el temps tan a poc a poc!! Avui estem de 12+2 i toca ecografia, la por a perdre't ja m'ha passat una mica pero ara en tinc un altre, que estiguis bé, que creixis forta, que tinguis bé els peuets i no heredis el que té el papa, ..... tantes coses hi ha que em preocupen!! Una amiga em diu que aixó es ser mare, patir per tot!!
Portem aki tot el matí el papa, l'avia i nosaltes i per fí a les 13.20 ens criden, jo em poso nerviosissima, tinc tantes ganes de veure't!! Ens aten el Dr. Albaigés una persona fantastica que ens atendrà a partir d'ara. Comença l'ecogarafia i aquí estas, donant uns salts impresionants medeixes 13.6 cm i no pares ni un moment de moure't, el teu cor segueix bategant correctament, i els teus peuets estan perfectes. Marxem il·lusionats i molt més tranquils, ara fins a la proxima se'm fara molt llarg!!!

3 D'ABRIL DE 2010 ANUNCIEM QUE VENS EN CAMÍ

Avui es el meu aniversari i anem a sopar amb la nostra colla d'amics, ja estic de quasi 11 setmanes i decidim que es hora de dir-los que serem un més, em passa una anecdota molt graciosa quan estem esperant per marxar, resulta que al sopar som 13 i una de les nostres amigues, la Susana, pregunta "¿no estais ninguna embarazada?" totes contesten menys jo que em quedo parada completament.
Arribem al restaurant i ella seu al meu costat i li dic que som 14 pero que fins al postre no ho sabran, es posa molt contenta, i em diu que ho digui ja que ella vol fer-me un petó i es passa tot el sopar nerviosa.
Hem acabat de sopar i em donen els regalitus ja que tinc l'atenció ha arribat el moment de dir-ho:
"-Bueno guapos muchas gracias por los regalitos y que sepais que, si todo va bien, a finales de octubre seremos uno mas!!"
Es tot tant bonic!! La Susana se'm tira al coll per fer-me els petons que porta tot el sopar desitjant, hi ha més d'uns ulls negats amb llagrimes, els nois feliciten al papi que el tenen aprop i tot son crits i rialles.
Realment un aniversari molt i molt especial!!

25 DE MARÇ 2010 PER FI ET VEUREM!!!

Estic mosca, cada dia, cada cop que vaig al lavabo no puc evitar mirar-me el paper per por de veure-hi sang, pero estic molt il·lusionada perque avui arriba un gran moment, veurem a la nostra mongeteta per primer cop, el meu germà te bessones i la gent em diu que seran dos!! estic nerviosa i tinc moltes ganes de que arribi el moment.
Son les 6 de la tarda i em criden a la consulta, entrego el carnet de l'embaraçada i arriba l'hora comença la eco i allí estas,només veure't se'm neguen els ulls de llagrimes i miro al teu papi, estas soleta, no son bessons!! ja se't distingeig el cos i els bracets, el caparró i el més important escoltem la melodia mes bonica del món que es com batega el teu cor, batega fort i rapid i ens diuen que estás molt bé i que no ens hem de preocupar de totes maneres per coses del teu pare i meves ens envien a ARO a l'hospital on naixeras i es allà on ens visitaran a partir d'ara. Avui ha sigut un dia molt especial!!!

26 DE FEBRER 2010 PRIMERA VISITA A LA LLEVADORA

Avui tenim la primera visita amb la llevadora, em fa molta il·lusió, per sort a l'altre embaraç no hi vaig anar, menys records per torturar-me, arribem i m'aten una noia molt i molt simpatica es diu Inés i el primer que penso es que m'encantaria que estigués amb mi el dia del part pero se que no podrà ser perque jo pariré en un hospital d'un altra ciutat i no crec que ella vingui jejeje, em fa totes les preguntes i em dona el carnet de l'embaraçada, quina il·lu!! Em diu que em faran la primera eco a les 12 setmanes i jo li dic que despres del que em va passar no em deixi patint fins a les 12 setmanes i la llevadora "solete" em diu que me'n faran una a les 9 setmanes.
Maxem d'alla contentissims i mes il·lusionats que mai amb el nostre carnet sota el braç!!

19 DE FEBRER DE 2010 UN GRAN DIA

Porto 5 dies de retras i ja no em puc esperar més, jo se que estic embaraçada m'ho noto i ho vull saber !! 

Decideixo anar a comprar un test i fer-me'l i .................

En aquest moment sento una gran barreja d'emocions. Estic molt i molt contenta perque comença una nova etapa, tinc una vida dins i soc molt feliç, per fi el meu buit s'omplira, pero de la mateixa manera tinc moltissima por, i si el torno a perdre?? no ho podré soportar, ell està també com jo, content i espantat pero a dins meu sé que anirà bé, no puc tindre tanta mala sort dues vegades. Decidim que ens esperarem per a dir res ja que l'altre vegada ho vam dir molt aviat i despres ho vam passar fatal i li expliquem al seu millor amic i a la meva millor amiga i com no a la meva mama.
L'important es que comença el meu PETIT GRAN SOMNI

SANT VALENTÍ 2010

Avui es el dia dels enamorats, i li faré un soparet especial, un sopar romantic amb vinet i amb espelmes, ben bonic, realment es una nit especial perque avui m'hauria d'haver vingut la regla i no ha fet aparició, pero encara no vull cantar victoria, encara que soc un rellotge pot ser que sigui un retras pero jo em sento diferent sé que estic embaraçada ja ho he estat una vegada i se la sensació que tinc al cos i al pit pero avui disfrutarem de la nit i si tot va bé la setmana que ve farem un test.

SEMBLA QUE HA ARRIBAT L'HORA

Ell encara no esta convençut pero jo cada cop em puc esperar menys i aquest més des que em va vindre la regla el dia 20 de gener no hem pres cap tipus de precaució, el que passa es que no se per quant de temps durarà aixó, si no ens quedem embaraçats aquest mes no se si el següent seguirem així

PASSA EL TEMPS, SOC FELIÇ, PERO EM FALTA ALGO

Ja tenim el nostre piset pintat, els mobles posats i vivim els dos feliços per fí a casa nostra, passa el temps i estem molt bé pero a mi em falta alguna cosa, perdre el cigronet ha estat molt dur i crec que aquest buit no el podré tornar a omplir fins que no sigui mare, ell diu que no és el moment, que li fa por i que no tenim diners per a ser pares, pero jo necessito ser mare, un instint que fins aleshores tenia adormit se'm va despertar amb aquell petit que va decidir marxar i ara aquest instint es fa gran i fort. He decidit no pendre anticonceptius i així quan ell decideixi que es l'hora podrem posar-nos a la feina sense haver d'esperar.

EL PASSAT DOLORÓS

8 D'OCTUBRE DE 2008

La meva parella i jo no estem bé, la nostra relació està passant per una gran crisi i a més tinc 5 dies de retrás, estic prenent pastilles anticonceptives, pero tot em diu que hi ha alguna cosa que ha fallat, jo se que el meu cos no està com sempre, se que hi ha algo diferent. Tinc molta por d'estar embaraçada, no es el moment, no estem bé i aixó no ho pot pagar una criatureta inocent, pero al mateix moment tinc una il·lusió extranya que no puc explicar.

Despres de molt de pensar decideixo anar a buscar un test d'embaraç, si hem de ser pares ho vull saber ja!! i anem a casa dels meus sogres a fer-lo. Entro al lavabo el faig i el deixo allà mentre hem d'esperar, ell entra al lavabo només sortir jo i allí està, la ralla de contro i un altre ralla marcadissima, ESTEM EMBARAÇATS, ell s'ho pren molt bé, pero jo no tant, vivim cadascú a casa nostra, estem atravessant la crisi més gran que hem tingut i ara a sobre estic embaraçada. Aquesta nit no em deixa marxar a casa meva i el que jo no se es que ja no hi aniré més.

ELS DIES SEGUENTS

Demano hora al metge, a tot arreu hi anem els dos, ens passen amb la psicologa del centre i ens aconsegueix colar per a fer-nos una eco abans de les 12 setmanes, a la setmana 7 hi anem i allí està el cigronet, està tot bé i el cor ja li bateg.

Van passant els dies i tots dos estem molt contents il·lusionats per ser pares i per estar junts, tant, que comencem a mirar un piset per anar-hi a viure tots dos i preparar el niu pel nostre petit, la crisi ha passat, esem molt bé junts, suposo que aquesta nova etapa ens ha fet canviar el xip i no donar importancia a tonteries que ens feien estar malament.

UN MAL DIA

Avui es diumenge, fa solet encara que estem a principis de novembre i quedem amb uns amics per anar a donar un tomet per la platja i fer unes tapetes. Arribem a un restaurant demanem i vaig al lavabo, al netejar-me hi ha alguna cosa que no va bé, taco algo marronós i m'espanto molt, surto i li dic a ell i em diu que dini que ens n'anem a l'hospital que allà estarem molta estona i no hi puc anar amb la panxa buida.

Dino ja sense ganes, torno al lavabo, encara taco més i al sortir li comento que marxem ja!! Sortim espantats i arribem a l'hospital, encara que sembli extrany no hi ha ningú i em fan passar directament. Em fan una eco vaginal i em diuen que el bebe està allà, que la bossa i tot està bé pero que el bateg del cor es molt debil, i l'unic que em recomanen es fer repos total 4 dies i que vagi al metge.

EL REPÓS

 Arribem a casa d'ell que es on estem fins d'aqui uns dies que hem d'anar a veure el piset que hem triat i me'n vaig directament al llit, passo totes les hores estirada al llit pero molt trista perque alguna cosa em diu que aixó no anirà bé, que no tirarà endevant pero faig tot el possible perque sigui així i no em moc del llit durant dos dies, pero segueixo tacant, les perdues no paren i cada cop estic mes trista.

4 DE NOVEMBRE DE 2008

Son les set del matí i una gran contracció em desperta, començo a plorar com una boja i desperto a la meva parella, vaig al lavabo i tinc un gran "xarco" de sang, encara ploro més, sé el que està passant i no puc ni parlar, em vesteixo sense dir res, ell fa el mateix i marxem cap a l'hospital, entro i em confirmen el que jo ja sé, he perdut el meu petit. En aquell moment em sento buida i amb un dolor que em surt de dins que no sé ni com expresar.

EN RESUM

Em quedo buida pero amb ell tot es més fàcil i em fa canviar una il·lusió per un altre ja que aquella mateixa tarda anem a veure el pis i decidim que ens el quedem, l'hem d'amoblar, pintar, .... pero el dolor segueix allí i jo ploro pels racons.

El resum és que aquest cigronet ha vingut ens ha ajuntat i ha marxat. Pero a la mami li ha deixat un buit molt gran.